Com es realitza Aquavit?

Aquavit es produeix molt com el vodka o el ginebró. S’utilitza habitualment un destil · lat de grans neutres; a Noruega, es prefereixen les patates. Els ingredients aromatitzants s’introdueixen a l’esperit. Si bé el cargol és l’espècia de l’aqüavit signatòria, l’anet és molt freqüent. La legislació de la Unió Europea (UE) exigeix que s’inclogui caragota i anet, però així s’utilitzen altres herbes, espècies d i aromes de cítrics. Entre aquests es troben l’anís, el cardamom, les cítriques (taronja, de vegades llimona), el clau, el soja, el comí i el fonoll. L’aqüàvit típicament no té edat de barril, deixant un esperit de color clar que presenta el gust no adulterat de les espècies d que s’utilitzen per aromatitzar-lo. Noruega, una vegada més, ofereix l’excepció i envelleix sovint l’Aquavit en bótes de Xerès usades, donant un color daurat. La més famosa entre les marques noruegues d’edat és Linie Aquavit, que afirma ser l’Aquavit més antic del món. L’esperit està envellit en els vaixells que naveguen pels mars. És una tradició que va començar per accident el 1807 quan un vaixell que portava l’Aquavit de patata va tornar d’un viatge a les Índies Orientals després de no poder trobar un comprador a la destinació. La pràctica continua avui, amb un viatge d’anada i tornada de quatre mesos de Noruega a Austràlia després d’haver passat un any d’envelliment a la terra. Es diu que el balanceig de les onades dels oceans proporciona un sabor únic a l’Aquavit envellit. Aquavit s’ha d’embotellar a un mínim del 35 per cent ABV (70 demostra), tot i que la majoria de vegades arriba al 42% al 45 per cent ABV (84 a 90 demostra).